Se’ns acaba de morir el doctor Ramon Lapiedra, una de les personalitats rellevants del nostre temps, dins el món de la ciència, la cultura i el compromís social. Al llarg dels deu anys del seu rectorat, la Universitat de València va dur a terme el procés de renovació més profunda que ha tingut a l’època contemporània. En definitiva, ha estat un home clau al si de la societat valenciana dels darrers cinquanta anys.
Fill predilecte d’Almenara, on va nàixer l’any 1940, ha acabat els seus dies al domicili familiar de vacances, que compartia amb Carme, l’esposa, a Alcossebre, l’aldea marítima d’Alcalà de Xivert.
Lapiedra es va llicenciar en Física Teòrica a la Universitat de Madrid i es va doctorar en Física, primer a la Universitat de París i posteriorment a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, el seu rectorat de la Universitat de València marcaria una de les fites esplendoroses de la institució i sens dubte l’etapa més remarcable de la seua biografia.
Especialista en Física relativista, des de l’any 1986 pertanyia a l’Institut d’Estudis Catalans, en condició de membre de la Secció de Ciències i Terminologia. També va ser membre del Consell Valencià de Cultura, president de Valencians pel Canvi i promotor actiu dels premis Vicent Ventura.
Finalment, entre els reconeixements públics que ha rebut el doctor Lapiedra convé posar en relleu el doctorat honoris causa per la Universitat Jaume I, la medalla d’Or de la Universitat de València i el premi Valencià de l’Any 1987, de la Fundació Huguet.
Definitivament, el País Valencià deu un homenatge nacional al doctor Lapiedra, una de les personalitats insignes del nostre temps.