270 persones omplen el Teatre Micalet Raval en l’acte que recordava l’aplec a la Plaça de Bous de Castelló, el 25 d’abril del 1982.
Castelló per la Llengua i la Comissió 9 d’octubre se sumen, amb aquesta iniciativa, a la commemoració del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, obra cabdal per a la represa de la consciència nacional entre el Sénia i el Segura.
Des de les 20.30h, hora d’obertura de portes, els assistents s’anaven congregant al Teatre Micalet, en una diada de celebració i reivindicació, de retrobament i de record pels qui van protagonitzar l’aplec de fa 30 anys, el del “Tots a Castelló”, i d’aprenentatge i de relleu pels qui encara no havien nascut aquell 25 d’abril del 1982. Mentre els assistents anaven prenent seient, últimes indicacions als lectors dels textos i als músics entre bastidors.
I amb puntualitat, a les 21.00h s’obria l’acte amb la projecció d’imatges de l’aplec a la Plaça de Bous, al so de “Serà un dia que durarà anys” d’Ovidi Montllor, i amb un text de Fuster que ens recordava que “El 25 d’abril, a Castelló, entre banderes, crits i cançons ben específics, proclamàvem una vegada més la unitat de la llengua: de la llengua catalana. I era un clamor popular”. En aquest fragment de vídeo hi podíem sentir el record a la signatura de les Normes de Castelló -aquell dia es commemoraven precisament els 50 anys de les Normes.
Amb la magnífica conducció de Josep Manel Casany i al so del piano de Miquel Juan -que interpretava, tot seguit del primer vídeo, un emotiu “Cant del ocells”- s’iniciava l’itinerari per la vida i el pensament del de Sueca a través dels seus texots, llegits per Pilar Almeria, Pepa Juan, Francesc Anyó, Albert Iborra i Paco Alegre. S’hi van poder sentir fragments de l'”homenot” que Josep Pla va dedicar a Fuster, fragments de Nosaltres, els valencians, textos de reivindicació del País Valencià i de denúncia del secessionisme lingüístic, o d’altres en què Fuster parlava sobre València. I, per descomptat, uns aforismes i la lectura del seu epitafi (“Ací jau JF. Va morir com va viure: sense ganes”) que van ser especialment celebrats pel públic.
Entre tant, s’hi intercalaven dues projeccions més: la primera, de fotos de Joan Fuster al so del seu poema “Criatura dolcíssima” musicat per Lluís Llach; i la segona, de fotos de l’aplec i manifestació del 25 d’abril del 1982, recuperades per a l’ocasió de l’antic arxiu de l’antiga formació política Unitat del Poble Valencià. Aquest recorregut acabava amb la projecció íntegra del discurs que Joan Fuster va pronunciar a la Plaça de Bous de Castelló de la Plana aquell 25 d’abril de fa 30 anys, un memorable al·legat a favor de la unitat de la llengua i de la plena normalització social de la llengua dels valencians que arrancava els aplaudiments dels assistents al final, quan proclamava: “O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!”. Un discurs, a més, que lligava els dos fils conductors de l’acte d’ahir: l’homenatge a Joan Fuster i el record de l’aplec a la Plaça de Bous.
Tancada així la primera part de l’acte d’homenatge, Josep Manel Casany presentava l’actuació de Miquel Gil, no sense abans recordar als assistents la convocatòria, pel 15 de desembre, d’una manifestació per la llengua que tancarà la celebració del 80è aniversari de les Normes de Castelló i que vol recuperar l’esperit del “Tots a Castelló!” del 25 d’abril del 1982. Així doncs, s’iniciava la part musical de l’acte, en què vam tenir el privilegi de gaudir de la col·laboració de Miquel Gil, que va seduir el públic amb la delicadesa de “Rosa de paper”, que va fer riure amb “L’hotel París” de Vicent Andrés Estellés i que va emocionar amb “Lladres”.
Un final rodó per a un acte que deixava bon gust de boca als assistents i que Castelló per la Llengua valora ben positivament, com una fita especialment engrescadora pel que fa a la nostra campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló.